Llops solitaris

Imatge per Rossend Gri i Casas a www.flickr.com

Divide et impera ha estat la divisa infal·lible per guanyar totes les guerres. Com també finançar els dos bàndols.

Per poder dominar el món musulmà calia que no hi hagués un sol centre de poder. Després d'atacs selectius en punts clau i la propagació de certes ideologies, emergiren territoris independents, més febles i de bon supervisar, amb líders sovint barallats entre sí. Aprofitant el desori, en terra de conflicte s'imposaven manaires propensos al cristià. Per una banda se'ls finançava per assentar-los i per l'altra s'ideaven topades fictícies per fer veure el que no era. El nou amo de la frontera promovia lectures agosarades de l'Alcorà per atraure a casa seva joves disposats a lluitar contra l'infidel fins a la mort. Llavors llogava tropes a cal cristià i els esclafava. Seguien propostes encara més intrèpides i nous esclafaments fins que no quedava prou jovent disposat a combatre. Era el moment d'afavorir la invasió del territori pel cap cristià, que hi entrava sense a penes oposició.

Entretant, en el món dels bons un escamot de soldats disfressats de musulmans cometia una carnisseria en algun llogarret, sabotejava un vaixell o segrestava un prohom, fets que es publicitaven amb fort rebombori. L'amenaça constant unia les gents que acabaven defensant amb passió tot allò que havien considerat un greuge, convençuts que vivien en el millor dels mons en contraposició a la barbàrie dels perjurs. Sorgien joves disposats a lluitar contra l'enemic i els dirigents adoptaven mesures d'excepció, com ara cobrar l'impost del bovatge.

D'aquests fets ja fa més de vuit-cents anys. Muhàmmad ibn Mardanix, el rei Llop, mossàrab, és a dir, cristià en terres àrabs, qui per raó del seu cognom es creu que es deia Martínez i per raó del seu motiu potser era un Llopis, fou el rei de Mursiya, Balansiya i Al-Mariya en temps de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i templer. Un descendent de Mardanix va lliurar la ciutat de València a Jaume I el Conqueridor. A dins de la ciutat, Alagó, noble aragonès convertit a l'Islam, feia de mitjancer. El seu germà també es convertí a l'Islam però va preferir Palma, on també va fer d'intermediari. 

Ja ho diuen que cal conèixer la història perquè no es torni a repetir. Potser no hi ha cap repetició, tan sols la continuació d'una guerra començada en aquestes terres, amb altres Mardanix i Berenguers però els mateixos mètodes, i qui sap si d'aquells homes astuts i valents en sortiren les nissagues que ara regeixen els designis del Món. Qui sap, però, si tot plegat és només un miratge.

Publicat al Diari de Girona el 15 de gener del 2015