Quan els germans Kennedy van accedir a la Casa Blanca, un com a president i l'altre com a assessor, van voler posar fi a aquest sistema ignominiós. La pensada consistia a emetre deute a curt termini, ja que l'interès sol ser més baix, i amb els dòlars aconseguits recomprar el deute contret a llarg termini, que té un interès més elevat. La proposta la van tombar altres polítics. Llavors van optar per un pla B aprovant l'ordre presidencial 111101 que facultava el govern a emetre dòlars, d'acord amb la Constitució, per tal de liquidar el deute adquirit amb la Reserva Federal fins a extingir-la. No és cap secret com van acabar tots dos.
A Grècia l'han desviat del traçat previst per dur-la a una plaça on tot de figurants li canten les gràcies. Allà la sacrificaran ritualment perquè serveixi d'avís per als aventurers. Podran dir que l'executor ha estat una disputa fronterera a Xipre amb l'etern enemic, Turquia. O bé les tensions nacionalistes a Macedònia. També podrien acusar del fatal desenllaç la divisió forçada entre els proeuropeus i els prorussos. La confusió podrà ser engreixada amb altres actors com ara la Merkel, els mercats, les xarxes socials, els bancs o la pressió d'altres estats reclamant diners prestats. I si calgués, atemptats atribuïts a radicals islamistes per facilitar una intervenció militar de l'OTAN amb la fi de protegir un estat amic.
Força figurants d'aquella plaça els tenim ben a prop. No han sabut veure que mai no ha triomfat cap revolució del poble. En tot cas, el poble no s'ha adonat mai que sempre acaba defensant ingènuament propostes que enforteixen l'elit. Mil cops veurem a Espàrtac com Kirk Douglas i Tony Curtis es barallen entre ells sense treure'n cap profit, igual que el poble s'enfronta contra el poble vigilats pel somriure sorneguer dels grans manaires. I mil vegades més haurem de veure aquesta pel·lícula fins que entenguem que així no podem.
Publicat al Diari de Girona el 29 de gener del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada