Els vicis de les bicis

Imatge: www.elperiodico.cat

És força enutjós caminar per les voreres de Girona i sentir-se com a figurant d'un vídeojoc que consisteix a fer eslàloms entre els vianants muntat en bicicleta i a velocitats de rècord Guinness.

Les topades són diàries i algun cop es resolen amb algun ferit, de vegades amb agres discussions i sovint amb emprenyades. En alguns carrers, com el d'Emili Grahit, és habitual veure senyores passant arramblades a les façanes per por de prendre mal, precisament per la vorera on no hi ha carril-bici, que és per on més ciclistes prefereixen circular. S'ha arribat a l'extrem que els qui van en bici demanen pas fent dringar el timbre!

A l'article 47 de l'ordenança municipal de circulació s'hi diu amb claredat que les bicicletes no poden anar per les voreres. Però no s'aplica. Hom es pregunta si els quaranta-sis articles anteriors sí s'han de complir o també hi són només per fer bonic.

En els punts calents de la ciutat on més topades hi ha entre ciclistes esbojarrats i caminants (com ara l'estreta vorera del carrer de la Rutlla, que fa la funció de carril-bici de pujada i de baixada) no he sabut veure mai un agent cívic posant ordre. L'explicació per fer els ulls grossos donada pel responsable municipal és que els ciclistes senten indefensió anant per la calçada. Llavors el vianant desprotegit podria assegurar-se de no tenir cap ensurt amb els incívics menant per la vorera una retroexcavadora, que també és un vehicle com la bicicleta i a més té l'avantatge de disposar d'una pala per apartar els transeünts. O això o fer camí per les teulades.

Els carrils-bici massa sovint passen per la part principal de la voravia, si no és que l'ocupen tota, contra el parer de qui més en sap de tot plegat, la plataforma Mou-te en bici, que després d'anys lluitant perquè n'hi hagués no van ser escoltats per impedir aquest desgavell. A més, hi ha trams tan descuidats, com el que corre paral·lel al Riu Güell, que fan dissuadir de passar-hi si no és que es disposa de pressupost per canviar de bicicleta tot sovint.

L'actitud dels ciclistes insolents va en contra d'aquells altres que sí respecten les normes i així es comprèn que els conductors de cotxes massa sovint els entorpeixin a tots fent que cada cop veiem més bicicletes per les voreres, seguint aquella llei no escrita: "és que tothom ho fa!".

Potser pel fet que circulo més sovint per uns llocs de la ciutat que per uns altres em fa l'efecte que els transgressors més perillosos són els universitaris. Si són capaços de tirar endavant una carrera bé prou que hauran sabut entendre aquestes línies, i tot això que hi guanyarem.

Publicat al Diari de Girona el 3 de gener del 2015