En tot l'agost a penes hem notat l'escalfament global. Més d'una nit hem hagut de dormir tapats i amb el paraigües a assecar. Els qui pregonen la fe climàtica -aplegats en grups polítics que es fan conèixer com d'esquerres, intel·ligents i del poble- diuen que s'ha fet una gran bossa d'aire calent a l'Atlàntic. És a dir, en un lloc concret i llunyà s'ha concentrat tot l'escalfament que ens pertocava.
Aquests grups diuen ser d'esquerres però usen aquella neolingua que vaticinava George Orwell a 1984. Per exemple, una casa sostenible ja no és aquella que té uns bons fonaments i se sosté dreta. La intel·ligència que diuen tenir també és sota sospita. Trenta anys enrere, els gironins de totes les butxaques no llençaven mai res. Els diaris vells es portaven a vendre a la Devesa, a Can Vidal. El preu del paper només el sabia el drapaire i de vegades costava més la benzina que el que et donaven. Però tothom ho feia, lliurement, sense coaccions ni multes.
El model va canviar però no pas per decisió del poble. El plàstic va aparèixer i quan els de la nova fe van parasitar l'Administració ens van castigar per fer-lo servir. Si el planeta no és amic del plàstic, per què no castigaven el productor? No, el poble és el culpable. Per consumir. Ja em diran com ho hem de fer: hem de criar vedelles en el menjador d'un 5è 2a? Hem de plantar tomaqueres al passadís? Hem de fer créixer arròs a la banyera? També ens van dir que reciclar no surt a compte però s'ha de fer pel bé del planeta. Traduït vol dir que abans cobràvem per reciclar i ara ens toca pagar. Molt intel·ligent. Llavors, com es guanyava la vida aquell drapaire de Can Vidal? Si li donéssim tota la merda que genera Catalunya de ben segur que sortiria destacat a la llista de Forbes! Una altra atzagaiada és la de fer-nos combregar amb energies que no ens facin dependre del petroli com si un cop de tramuntana pogués fer funcionar tota l'àrea industrial de Barcelona.
Els intel·ligents i del poble diuen que lluiten contra l'elit mundial. Des de les regidories dels ajuntaments, atacats per la síndrome del Capità Enciam. Però totes les seves idees estan a la plana web de la Rockefeller Foundation, fundada per un senyor que tenia el 90% del petroli del món, el gran banquer d'entre tots els banquers, qui sap si el veritable amo del Món. Ves per on, abans que arribin les noves grans idees a Girona jo ja les he llegides en aquesta plana web. No voldria creure'm que tot això que ens imposen estigui subvencionat pel senyor Rockefeller. Seria un disgust molt gros. De ben segur que tot plegat té una explicació intel·ligent, sostenible i respectuosa amb el poble.
Publicat al Diari de Girona el 28 d'agost del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada