L'esquerra del poble

En tot l'agost a penes hem notat l'escalfament global. Més d'una nit hem hagut de dormir tapats i amb el paraigües a assecar. Els qui pregonen la fe climàtica -aplegats en grups polítics que es fan conèixer com d'esquerres, intel·ligents i del poble- diuen que s'ha fet una gran bossa d'aire calent a l'Atlàntic. És a dir, en un lloc concret i llunyà s'ha concentrat tot l'escalfament que ens pertocava. 

Aquests grups diuen ser d'esquerres però usen aquella neolingua que vaticinava George Orwell a 1984. Per exemple, una casa sostenible ja no és aquella que té uns bons fonaments i se sosté dreta. La intel·ligència que diuen tenir també és sota sospita. Trenta anys enrere, els gironins de totes les butxaques no llençaven mai res. Els diaris vells es portaven a vendre a la Devesa, a Can Vidal. El preu del paper només el sabia el drapaire i de vegades costava més la benzina que el que et donaven. Però tothom ho feia, lliurement, sense coaccions ni multes.

El model va canviar però no pas per decisió del poble. El plàstic va aparèixer i quan els de la nova fe van parasitar l'Administració ens van castigar per fer-lo servir. Si el planeta no és amic del plàstic, per què no castigaven el productor? No, el poble és el culpable. Per consumir. Ja em diran com ho hem de fer: hem de criar vedelles en el menjador d'un 5è 2a? Hem de plantar tomaqueres al passadís? Hem de fer créixer arròs a la banyera? També ens van dir que reciclar no surt a compte però s'ha de fer pel bé del planeta. Traduït vol dir que abans cobràvem per reciclar i ara ens toca pagar. Molt intel·ligent. Llavors, com es guanyava la vida aquell drapaire de Can Vidal? Si li donéssim tota la merda que genera Catalunya de ben segur que sortiria destacat a la llista de Forbes! Una altra atzagaiada és la de fer-nos combregar amb energies que no ens facin dependre del petroli com si un cop de tramuntana pogués fer funcionar tota l'àrea industrial de Barcelona. 

Els intel·ligents i del poble diuen que lluiten contra l'elit mundial. Des de les regidories dels ajuntaments, atacats per la síndrome del Capità Enciam. Però totes les seves idees estan a la plana web de la Rockefeller Foundation, fundada per un senyor que tenia el 90% del petroli del món, el gran banquer d'entre tots els banquers, qui sap si el veritable amo del Món. Ves per on, abans que arribin les noves grans idees a Girona jo ja les he llegides en aquesta plana web. No voldria creure'm que tot això que ens imposen estigui subvencionat pel senyor Rockefeller. Seria un disgust molt gros. De ben segur que tot plegat té una explicació intel·ligent, sostenible i respectuosa amb el poble.

Publicat al Diari de Girona el 28 d'agost del 2014

Iaia saluda!

Imatge: Google Earth

L'acte central de la propera Diada és força sospitós. L'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) ha pres el control de les celebracions i ha desaparegut cap altre tipus de manifestació. No es pot dir que les activitats d'anys anteriors fossin més efectives però sí que eren més espontànies i transparents. I divertides. 

Als anys 80 a Girona es feia una convocatòria legal a la plaça de Catalunya i es dissolia a la plaça del Vi després d'un breu passeig. Llavors algun trempat s'enfilava al balcó de l'Ajuntament per plantar-hi una estelada. Després els manifestants alçaven la vista a un balcó on sempre hi havia una senyora que s'ho mirava. Al crit de "iaia saluda!", ningú no marxava de la plaça fins que la senyora no alçava el braç. I cap al Govern Civil on esperaven "els de Valladolid", uns policies que portaven un parell de dies tancats per fer reserves de ràbia. El combat era força igualat: uns armats i rabiosos i els altres àgils i amb coneixement exhaustiu del terreny. Unes hores després, els manifestants aplaudien el pas de les furgonetes malmeses dels de Valladolid. I fins l'any vinent.

La convocatòria de l'ANC mostra un simbolisme que escapa als coneixements del no-iniciat. Per estar-ne segur i evitar de ser reprès i malnotat, vaig contactar un expert en el tema, un californià pràctic i de fina intel·ligència autor de Secrets in plain sight, entre altres. L'Scott Onstott. La seva resposta va ser concloent: "It's amazing!". Amb l'afegit que la data és ara d'especial significació per a un nord-americà. Tots dos vam veure el mateix. La plaça de les Glòries Catalanes en vista aèria és sense cap dubte l'ull que tot ho veu o ull d'Horus. Es pot veure al revers dels bitllets de dòlar, completant una piràmide. De la plaça ens han dit que en sortirà una V que en veritat és un compàs. Les mesures del compàs remeten al número maleït, el 666. Per una banda fa 6.660 iardes i per l'altre 5.666 metres. La plaça-ull és a 666 milles nàutiques justes i clavades de la Torre Eiffel, però això ja és una altra història.

És aquesta Diada un acte per reclamar la independència o un ritual secret per enganyar la plebs? No és pas cap casualitat el disseny de la Diada. I en una qüestió tan sensible convé estar alerta i no jugar amb foc. Per si les mosques, aquesta Diada aniré a la plaça del Vi. No hi seran els de Valladolid però potser hi haurà la iaia del balcó a qui, si em saluda, faré saber que l'emperador està nu, com sempre.

Publicat al Diari de Girona el 14 d'agost del 2014