El futur de les terrasses

Foto: Jordi Álvarez

L'època de sortir al carrer al capvespre per prendre la fresca ha quedat enrere perquè és incòmode traginar cadires de vímet des d'un cinquè-segona i en un portal no hi caben tots els veïns de l'edifici. La terrassa del bar va prendre el relleu d'aquella tradició però el nou horari de tancament a Girona ha estat font de crítiques ferotges, de ben segur que equivocades.

S'ha dit que el soroll molesta els veïns. Hom no té clar quina és la fressa que molesta. No pot venir dels músics que toquen la mateixa cançó fins a l'extenuació amplificada amb un orgue programat perquè l'Ajuntament ja se n'hauria fet càrrec. Les motos amb escapament lliure, els cotxes-discoteca o els comiats de solter juguen en una altra lliga. I si és pel to de les veus, hem après a través dels models televisius que qui no crida no pot tenir raó i el que ningú pot pretendre és que en una tertúlia tothom estigui d'acord. També s'ha dit que hi ha una conxorxa per tancar els bars però seguint les lleis de l'oferta i la demanda, si hi massa bars i pocs clients els negocis aniran tancant fins a ajustar-se a la demanda. I a l'inrevés. Creure en una altra opció voldria dir que des dels estaments públics es vol intervenir en la iniciativa privada i això no pot ser de cap manera. 

Com que la plebs no és amiga de les transformacions sobtades i per això ens manifestem a la Plaça del Vi per abatre l'ordre econòmic mundial -perquè sabem que ningú no ens farà cas- seran d'altres els canvis petits però poderosos que justificaran l'actual regulació. Hom endevina que quan els amos de les terrasses hagin perdut la paciència s'ordenarà que el tancament de les cuines per sopar es faci a les set de la tarda i no a les onze com sol ser habitual. Així després ens podrem estar més temps a la terrassa. Contra el descontent dels restauradors, perquè tancant la cuina tant d'hora tindran clients amb la panxa plena del dinar, ens canviaran els horaris laborals. Farem jornada contínua, començant de bon matí per anar a dormir d'hora i poder tancar les terrasses encara més aviat; i a la feina tindrem només vint minuts per dinar, per fer-nos anar als restaurants ben afamats. I aquells que no depenen d'una nòmina ni d'horaris i per això són els qui més cèntims fan córrer, els entaforaran a dins d'una peixera hermètica penjada sobre el riu fins a l'hora que trobin convenient. 

El drama serà per a aquells veïns que hauran de tornar a pagar lloguers a preu de mercat perquè ja no tindran una terrassa molesta al dessota. Ja se sap, però, que no es pot governar al gust de tothom.

Publicat al Diari de Girona el 10 de juliol del 2014